Apunts d’escriptura narrativa 1.1: Càmera i acció

Dins la botiga de La Caixa no hi ha ningú. Un noi corpulent amb camisa, una de blau-grisosa i folgada, s’hi apropa. Mira el rellotge que li adorna el braç. El SmartWatch indica que són les cinc de la matinada passades.

La porta no s’obre  a la primera, tampoc a la segona.  No hi entra. Camina, trontolla, fins el caixer exterior. Al pas li manca fermesa. El seu alè fa pudor d’alcohol. Palplantat al davant, d’esquena al soroll dels cotxes que pugen per Travessera de Gràcia, rebusca, maldestre, a les butxaques dels texans. Mentrestant, se senten les gambades d’algú. Els passos són cada cop més curts i sigil·losos. De cop,  un home escardelenc d’edat indesxifrable, apareix en escena i se situa a un pam del jove, al seu darrere. Treu una navalla suïssa de la caçadora de cuir, desgastada, i  li pica l’espatlla. El jove es gira amb la cartera a les mans. Llavors, en poc més d’un minut, la targeta de crèdit canvia de propietari. Cara a cara, les pupil·les es dilaten fins a perdre de vista el color dels ulls vidriosos. Els cossos es tensen però no fugen. El lladre llança una amenaça, amb veu rogallosa. El tremolor del seu braç no impedeix que el xicot, al qual se li ennueguen les paraules, canti el número secret.