Eufòria

Em vaig descomptar dels cops que em va trucar.  Ni tan sols havia dormit la nit abans, em va dir. No podia parar de xerrar. Que si tenia algun problema? No, i ara. Tot el contrari: desbordava simpatia. Quan la vaig veure estava més guapa que mai. S’havia arreglat molt. Tot el que duia era nou. Crec que, fins i tot, el pintallavis se l’havia comprat la tarda abans. Feia dies que se preparava perquè el dia del concert tot sortís rodó. I aquell nit estava preciosa. Desprenia felicitat. Vestida per triomfar, com deia ella. S’havia gastat més del que podia pemetre’s. Ho sabia. Ho tenia clar. Tenia un propòsit: embolicar-se amb en Robert. Ella estava segura que aquella nit es compliria. Nosaltres ho vèiem difícil. Si no li havia fet cas durant tot el curs, era complicat que aquella nit n’hi fes. Però ella estava tan segura de si mateixa, tan convençuda que tot el que s’havia proposat es compliria que no gosàvem dir-li res que la contradigués. A més, encara que li haguéssim dit, crec que ella no ens hauria escoltat. Que si era creguda? De normal no. Però, aquell dia, es creia que podria amb tot. Ens vam enfadar, sap? Sí. Parlava i parlava, però no escoltava. Que si s’havia pres res? No, no ho crec. No acostumava a fer-ho. Beure, sí. Estic segura que havia begut més del compte. Va estar ballant tota la nit. No tenia vergonya de res. Parlava amb tothom.