Una cuina

La taula de tan ben parada fa entrar gana. No s’hi troba a faltar de res: plats, gots, ganivets, forquilles, culleres i una gerra plena d’aigua. ¿No hi ha ningú? El llum de la làmpada blanca del sostre enfoca els plats buits i un davantal, oblidat, s’abraça a una de les boniques cadires de fusta d’avet. Dos metres més enllà, el foc dels fogons crema sota l’olla de porcellana esmaltada. El cullerot es belluga i les lletres ballen en el brou seguint el ritme marcat pel tic tac del rellotge de cuina.