la història d’un poble

paraules proposades: abstret, safareig, acaronar, pluja, estel, om, enòleg

falta corregir 

Era un poblet creat del no-res a la muntanya, que li mancava el caliu de les viles d’abans; era fruit d’un projecte urbanístic innovador: quatre cases de famílies que podien permetre’s el luxe de fugir de la ciutat en temps de pandèmies i construir-se un lloc on teletreballar, cultivar el seu hort i gaudir de l’aire lliure mentre mantenien una segona residència a la ciutat.

Una tarda solejada d’agost, un home, vestit tot estrafolari i amb pinta de captaire pels cabells esbullats i la barba serrada, va instal·lar-se en una tenda de campanya enmig del parc. L’home va treure, d’una motxilla de lona desgastada, un estel de colors cridaners i els nens i nenes que hi jugaven van  envoltar-lo admirats. En un tres i no res, se’ls va fer seus i va ensenyar-los, un a un, a fer enlairar l’estel que duia. Quan les famílies es van assabentar, varen amoïnar-se;  temien que fos perillòs i van  prohibir als petits anar al parc i, sobretot,  apropar-s’hi.

Els residents estaven tan esbarrats amb la seva arribada,  que van començar a relacionar-se entre ells a través de videotrucades on feien safareig i especulaven sobre l’home misteriós. No van trigar ni un parell de dies a triar un portaveu, un reconegut enòleg, perquè parlés amb ell i li fes veure que, pel bé de tots, havia de marxar del poble. Quan va dir-li, l’home feia que sí amb el cap i com que l’escoltava, mentre s’acaronava la barba, abstret en els seus pensaments.

Aquella nit que va marxar, la pluja queia a bots i barrals . Els homes i les dones van  reunir-se per decidir sobre on podria refugiar-se del xàfec si tornava i després  de  moltes divagacions van acordar permetre-li descansar al local del xef i també prestar-li un matalàs que a un li sobrava i uns llençols nets. Tota la nit els vilatans van estar a l’aguait, mirant per les finestres i, fins i tot, alguns sortint als balcons, però aquella nit  ningú no el va veure rondar per la vila.

L’endemà al matí, van organitzar una expedició per sortir a buscar-lo i sota un om del camí ral van trobar, tot xop, l’estel que havia fet volar. Ara bé, d’ell ningú no en va tornar a saber res. La desaparició va ser un gran misteri que per unanimitat van decidir que havien d’amagar. Això sí, el secret va  dotar al poble dels vincles que fins llavors li havien mancat.

 

Creative Commons License
Except where otherwise noted, fets.d.engrunes by Virna Esteva Pijoan is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License.
A %d blogueros les gusta esto: