Vull ser artista! ¡Quiero ser artista!

Ja tenim actriu protagonista! De moment, ja en som prous. ☺️ Us mantindrem informats 😉🎶

Benvinguda a l’equip Andrea S.😃

Cerquem col·laboradors i col·laboradores per gravar un curtmetratge de ficció l’estiu de 2020 a Girona.

Tenim un guió (en castellà) i un equip de producció (la Marta P, en Rubén R, Javi S, Ana de la Garza, en Pau C. i jo), però ens cal l’actriu protagonista (una noia atractiva d’uns 18 anys ) i dos actors secundaris (un de l’edat de la protagonista i un altre que tingui uns 25 anys i atractiu). 

No som una empresa i, per tant, es tractaria d’una col·laboració no remunerada. Però, tenim moltes ganes que ens surti bé, presentar-lo a festivals i donar-nos a conèixer. Si el projecte t’agrada i creus que encaixes en el perfil , contacta amb nosaltres  a fets.d.engrunes@gmail.com.

En parlem?

POEsia

Se apresuró a hacer tanto cuánto podía.

Se lastimó al perderse el arte de apreciarse y la más grande obra maestra: la vida.

Saltó al vacío.

Se expuso a sus deseos. Soñó a la luz del día.

DespiertA.

Se encuentra inmersa en un cuento. No sabe que la ilusión vivida es solo una opción más: otra vía.

Le gusta

Continúa por el sendero incierto al borde de la deriva. Sin manual. Sigue un rumbo. El que la mantiene viva

Puntos suspensivos.

Una pareja mayor

Y yo quiero pensar que cuando se apagué la luz gozarán sin tapujos de sí mismos, sin el miedo adolescente a no llegar porqué ya han estado, porqué han alcanzado las metas,

Pero me habré equivocado de nuevo.

Ellos continuarán temblando al abrazarse, los tabúes les negarán decirse el uno al otro sus deseos más ocultos  Y ese miedo, que les avergüenza, no será más que aquello que los continuará haciendo  sentir vivos 

Runa

Una colla de gossos, juganers, fan enrenou en el carrer de restaurants a l’Illa del Cap. Avui, són pocs els gats de carrer que s’atreveixen a agafar les restes dels comensals. La Blanca, com anomenen els companys de carrer, ha desaparegut. La notícia ha corregut com pólvora entre la colònia de gats. Tot sembla estar relacionat amb l’arribada dels gossos d’uns nous turistes, que no porten ni un dia a l’illa.

En un abocador d’escombraries, a sobre un munt de deixalles, dots gats conversen. Pocs metres més enllà, es passeja una rata de clavegueram dòcil i petita com un hàmster. Un dels gats, un siamès estilitzat i aventurer porta tota el vespre contemplant-la. La Blanca, l’altre gat, li ha descobert l’abocador. Ara, la lluna plena il·lumina la rateta mentre rastreja entre les deixalles i el Siamès es deleix per caçar-la.

̶  Què et sembla? ̶   quan el Siamès ho diu, els ulls li fan pampallugues.

̶  Una rata  ̶  diu la Blanca, la gata de pèl brut.

̶   No és gaire grossa  ̶   pensa en veu alta i s’humiteja els bigotis passant-s’hi la llengua.

̶ Què vols que et digui… Corres perill! Ho saps!  Avui en dia, fotre una queixalada a una rata ve a ser un esport de risc.

̶ El risc és el que la farà deliciosa, estimada.

La rata no s’adona de res. Rebusca, feliç, restes orgàniques entre les piles de plàstic, paper, vidres, metalls, bolquers i una alta diversitat d’objectes que els humans consideren indesitjables.

No es pot dir que sigui un gran abocador, ja que s’ubica a la zona alta de l’Illa del Cap. No té pas les dimensions dels abocadors de Ghana, ni de Brasil, ni tan sols com el de Sèrbia. Aquí es recicla gairebé tot i el què no, s’envia fora. Tant els turistes com els autòctons, que no paren de llençar, estan realment preocupats per les conseqüències pel medi ambient. Alguns en culpen a l’obsolescència programada i a les modes i no se’n senten responsables. D’altres, més compromesos, miren documentals a canals de subscripció, ho critiquen a les xarxes socials i fan quilometres, en avió, per anar a camps de treball i millorar la situació mediambiental. La mestressa del siamès és dels segons.

La mestressa disposa d’un pis gran i acollidor on hospeda els turistes i cuida d’en Mike, com li diu ella. L’alimenta amb delicies precuinades i el deixa passejar per la casa, com si fos un més. Avui, el gatet se li ha escapat. No pot parar de plorar. Dubta. L’anirà a buscar quan es faci de dia o truca a l’amic i donen voltes fins a trobar-lo? Està tan angoixada…Té por. I si l’han atropellat? I si els gossos dels turistes no estan prou domesticats? No pot més! Truca a l’amic i surten a la recerca d’en Mike.

Mentrestant a l’abocador clandestí, el Siamès pren la iniciativa. Salta sobre la rata, però cau dins un cubell rovellat. El cubell comença a rodar en sentit contrari. La rata intenta fugir.  En surt, es posa a còrrer, però la gata blanca, li porta aventatge, La Blanca, la gata,  l’agafa abans que ell i se la cruspeix. Quan el Siamès arriba, es troba la rata esbudellada i se li’n lleven les ganes. Li entren arcades. Ell només volia caçar-la! Just en aquell moment, la mestressa i l’amic el troben i miren esparverats el panorama. A la mestressa, de cop, li entra plorera i suplica a l’amic que agafi en Mike.

̶  No és el teu lloc, mixo- sospirà l’amic i agafa en Mike, mentre comença a picar-li tot el cos i no para de rascar-se.

D’immediat, s’allunyen d’aquell niu de porqueria i tornen a casa.

L’endemà, a en Mike, la mestressa el portarà al veterinari. L’amic anirà al metge amb por, per sort, infundada, d’haver agafat sarna. En Mike tornarà a miolar i fer-se l’entremaliat sense sortir de les quatre parets de la casa. Però, la gata blanca, morta d’intoxicació al munt de la deixalla, deixarà d’anar-lo a visitar, des de l’altra banda, de la finestra.

Caminos divergentes

El viajero le ofreció unas monedas y le pregunto cómo llegar a su destino.

El vagabundo le respondió que no perdiera el objetivo, cuando se le torciera el camino. También le recalco no olvidarse, cuando anduviera recto, de la perspectiva de aquellos que por más que buscan no encontrarán otra salida que la del final de sus días.

Viatge estiu 2018 al Sud d’Anglaterra

Confinada a casa recordo sortides que feia.

El 2018 vaig viatjar amb uns amics al Sud d’Anglaterra i vaig prendre apunts. 😉 Et proposo emplenar els buits (?) amb les paraules següents:

Set & Sisters; Guilford; Stonehedge; Salisburry; Winchester

un cop assolit el cim de ? , observa la bellesa del paisatge  i li cau la mirada, ressegueix la línia que dibuixen les roques blanques  fins el mar tèrbol.

 

Catifes de flors embolcallen els camins que porten al Castell de ?. A la tarda, va dirigir-se a la Catedral de maho vist i va acomiadar-se de la ciutat.

 

Acabat d’arribar a ? va veure sobrevolar uns corbs. “Ella, a part residus, deixaria algun llegat a les generacions futures? Un pensament fugisser que no va trascendir i va oblidar  quan llegí l’eslogan en el bus llançadora que va captar la seva atenció: “Your path to the past”. Era un bon eslogan.

 

Va arribar a les 10 del matí. No havien obert. Abans d’entrar a Old Sarum, encara mig adormida, va desclucar els ulls i va quedar fascinada per l’estampa de colors grisos, granate i verds que oferia la ciutat de ? i la seva grandiosa Catedral. Quan  més tard va apropar-se a veure-la, va empetitir davant la seva immensitat.

 

Es va deixar portar pels carrers de ?. El soroll de les rodes de la maleta embrutava la música del carrer.

Asseguda davant la catedral de ? apreciava sola la mescla de colors i gustos plens d’història de la chia combinada amb el mango i la magrana.

Gràcies per llegir-me.

A %d blogueros les gusta esto: